La vida de Pi

(Artículo en castellano)vdpi1 Al final un acaba anant al cinema perquè vol veure l’adaptació d’una novel·la, perquè hi surt el seu actor o actriu preferida o, i aquest és el cas, pel nom del director. Sabia ben poc de la pel·lícula, ni tan sols havia llegit el llibre, però el nou treball del director taiwanès nacionalitzat americà de ben segur que havia de valer la pena.

Ang Lee (Taiwan, 1954) el coneixem per treballs preciosistes, íntims i carregats de sensibilitat, ja fos el cas dels cawboys a Brokeback Mountain (2005), les increïbles històries de Hulk (2003) o a la llarguíssima però meravellosa ‘Deseo, Peligro’ del 2007. Ara en Lee assumeix el risc amb la complicada adaptació de la novel·la fantàstica d’aventures escrita pel canadenc Yann Martel. A la novel·la, el protagonista és Piscine “Pi” Molitor Patel, un jove de l’Índia, de Pondicherry, antiga colònia francesa, que després de provar amb diferents religions acabaria sobrevivint 227 dies en una barca, després del naufragi del vaixell que l’havia de portar de l’Índia al Canadà al mig de l’Oceà Pacífic, acompanyat d’un Tigre de Bengala.

Life of Pi (2012) – 125 min – USA

DIRECTOR: Ang Lee – GUIÓ: David Magee (Novel.la: Yann Martel) – MÚSICA: Mychael Danna – FOTOGRAFIA: Claudio Miranda – REPARTIMENT: Suraj Sharma, Irrfan Khan, Rafe Spall, Tabu, Adril Hussain, Shravanthi Sainath, Ayush Tandon, Vibish Sivakumar, Gérard Depardieu.

vdpi2

La vida de Pi‘ està dividida en tres parts. A la primera, Pi, ara adult, relata la seva infantesa a un escriptor que està interessat amb la seva història. Explica que se li va posar de nom Piscine Molitor Patel en honor d’una piscina pública de França. De ‘Piscine’ va acabar canviant-se el nom a ‘Pi’, fart de que els seus companys d’escola se’n en fotessin d’ells amb el sobrenom de ‘pissing’ (de pipi). El seu pare era propietari d’un petit zoològic a Pondicherry, que li va permetre estar en contacte amb els animals. Pi és hindú, però a l’adolescència entra en contacte amb el cristianisme i l’islamisme, abraçant les tres religions a la vegada, en un intent de voler estimar a Déu de totes les maneres possible. La seva família però, ofegada pels pocs guanys que donava el zoològic, decideix marxar al Canadà per allí vendre els animals i començar una nova vida.

Així comença la segona part, on la família d’en Pi s’embarca en un vaixell de càrrega japonès, amb tots els animals que poden, per creuar el Pacific direcció al Canadà. Però al cap d’uns dies de travessia el vaixell es troba al bell mig d’una brutal tempesta i s’enfonsa. Només Pi, que es trobava a la coberta del vaixell, acaba salvant-se sense saber com en un dels bots de salvament. Havia d’estar sol però hi acaba apareixent una zebra ferida i una hiena, més tard un orangutan que rescata del mar i finalment un tigre de bengala amagat al bot. Pi instintivament assigna a cada animal la seva pròpia personalitat, basada en les seves pròpies observacions dels animals en el zoològic dels seus pares, i les característiques de les persones en la seva vida.

La tercera part de la novel·la, Pi, de nou adult, explica la conversa amb els dos funcionaris del Ministeri de Transport japonès que el visiten una vegada a terra. Tracten d’esbrinar per què es va enfonsar el vaixell, de manera que entrevisten Pi, però no creuen la seva història. Pi els hi acaba explicant una història alternativa, però aquest cop sense animals. Narra una història de brutalitat humana, en la qual ell està a la deriva en el bot salvavides amb la seva mare, un mariner amb una cama trencada, i el cuiner, que acaba matant a la mare i al mariner per trossejar-los i usar-los com esquer i menjar. Pi pregunta si aquesta nova història és adminsible, o si ha de canviar algun fragment que encara sigui massa increïble. Acabat d’explicar tota la història, Pi pregunta a l’home interessat amb la seva increïble història que quina de les dues històries li agrada més, i escolleix la història amb els animals. Pi li dona les gràcies i s’acomiada d’ell dient, “i sigui la voluntat de Déu”.

Web oficial de la pel·lícula / Més vídeos

Però parlem de la pel·lícula… El haver-vos desvetllat bona part de trama seria un fet criticable en tota crònica de cinema, però en aquest cas l’impacte visual d’aquesta mena de fàbula és tan brutal que d’alguna manera passa per sobre, no només pel desenvolupament dramàtic i emocional, sinó pel propi sentit de la novel·la de Martel. Una extraordinària experiència sensorial potenciada pel format del cinema i en aquest cas per l’inusual producció en 3D. En molts moments l’impacte visual fa desconnectar l’espectador dels diàlegs i del complexe missatge que queda sense sentit davant del flux tridimensional que t’envolta per tots cantons. La narració, eix bàsic per entendre la novel·la, queda minvada pel continu desenvolupament visual que en Lee ens regala en cada minut de la cinta.

Entre l’ofensiva visual, el drama i el poupurri místic que se’ns proposa és difícil atendre a tot i acabes en un estat catatònic del que és difícil despertar i no et planteges en cap moment el sentit del que estas veient, simplement és meravellós. Es tracta d’una notable proposta tècnica que ja l’han batejat com el nou ‘Avatar’ i que posat a criticar, queda mancada de major profunditat del seu text narratiu, per bé que és possible que l’extraordinari talent tècnic esgrimit hagi ofegat la resta de les virtuts que es podien esperar de l’adaptació de la novel·la.

Sense cap mena de dubte és la tercera part la més fluixa, també la més complexa ja que en pocs minuts se’t presenta el dilema de donar sentit a les dues hores de pel·lícula que acabes de viure. La segona part, la supervivència de Pi amb el tigre de Bengala al mig de l’oceà, no és únicament la que captiva a l’espectador amb els extraordinaris efectes visuals sinó que s’emporta el gruix de la història, que abans, a la primera part se’ns ha introduït en una successió de divertides escenes que ens permeten entendre el personatge central.

vdpi3

L’estructura narrativa, alternant el present i el passat de la vida del seu protagonista, és una mena de temps mort que se’ns concedeix davant els continu i fascinant tractament visual que en Lee desplega, demostrant tot el seu talent cinematogràfic al servei d’una història amb una forta presència de la religió i l’espiritualitat. I no era fàcil, ja que bona part de la història es desenvolupa en un espai molt petit, això sí, envoltat d’infinits escenaris on l’espectador arriba a sentir-se’n part gràcies a la tecnologia 3D. Lee utilitza aquesta tecnologia tridimensional, no com una eina visual, sinó com una peça essencial i necessària per a transmetre la component onírica d’una història que ens transmet alguna cosa màgica des del primer minut. Jo mateix vaig dubtar en veure-la en 3D i certament ara penso que m’hagués perdut bona part d’aquesta extraordinària experiència.

El talent d’Ang Lee, ajudat per la magnífica fotografia del xilè Claudio Miranda converteixen a ‘La vida de Pi ‘en una experiència sensorial única, que difícilment desapareixerà de les nostres retines en molt temps. Les seqüències se succeeixen amb un excel·lent muntatge sense que en cap moment tinguem noció del pas del temps, amb un molt encertat desenvolupament amb veu en off.

Una obra mestra que us recomano experimenteu a les pantalles de cinema, en una de les poques vegades que surt a compte pagar una mica més per les entrades.

Valoració personal:

4

<<<< Més articles de la categoria ‘Cinema i Teatre’

tf-1
Advertisements