Val d’Aran

viatges461(Artículo en castellano)

La temperatura a Barcelona era molt càlida, fet que ens va portar a descobrir els paratges i les cascades poc freqüentades de la ribera del riu Garona a la Vall d’Aran.

Un cop franquejada la capital de comarca, Viella, en direcció a la frontera francesa, ens trobem amb un poble encantador, Bausen, amagat al punt més septentrional de Catalunya, des d’on es pot realitzar un trekking circular, ben senyalitzat, travessant pastures i les mil·lenàries Fagedes de Carlac.

Tal i com ens recomanen al poble, comencem el recorregut cap a la dreta, per així gaudir de l’ombra al tram de pujada, i anant més a poc a poc, poder observar pausadament la gran bellesa del camí. Troncs caiguts, d’altres foradats, tots plens de vida, amb formes fantasmagòriques; aire fresc, cants d’ocells, i la suau brisa del vent. Gegantes falgueres en immenses praderes, tot just al sortir d’entre el misteriós bosc de fagedes. Papallones blanques de punts negres, de flor en flor, sota un increïble Aneto i Maladeta; descens sota el sol, per un llarg camí, verd i esponjós, creuat per petits rierols.

viatges462Al poble, a l’únic negoci, que tant fa de cafè, tasca, restaurant com de botiga de queviures, degustem un menjar casolà i típicament aranès, com a verdaders amfitrions de la família i veïns, encantats de trobar-se amb uns forasters, explicant-nos la no tant llunyana història d’amor dels “Amants de Bausen”, quan en temps de la dictadura l’església no els va voler casar per ser família llunyana; era tant el seu amor que visqueren feliços i en pecat, fins que ella d’una malaltia va morir, va ser llavors quan al no deixar-la enterrar al cementiri del poble, el seu estimat li construí un cementiri per a ella sola, sent cuidat als nostres dies pels seus nets i admirat pels seus veïns.

La visita a Artiga de Lin, al final de la vall del riu Joeu (un dels principals afluents del Garona), ens acosta a una extraordinària pradera, sota el circ de l’Aneto, des d’on les seves aigües s’amaguen al llunyà Forat d’Aigüalluts -vessant mediterrani- per ressorgir sota la mirada de l’excursionista al naixement del riu Joeu (Uells deth Joèu) – vessant atlàntic-, de forma brava i cabalosa, per alimentar al llarg del seu camí un dels rius més importants de França, el riu Garona. Un petit recorregut circular, agradable, i ple de vida, on el blau del cel es fusiona amb el verd alpí, tot travessat per lluents raigs de sol, et permet assaborir calor i frescor, llum i  foscor, grans muntanyes i petites flors.

Des d’El Pont d’Arròs,  per una pista asfaltada, i amb unes vistes espectaculars s’accedeix al Saut deth Pish, una cascada de més de 12 metres d’alçada, amb arc de Sant Martí inclòs, al costat d’un gèlid estany, on tonificar uns peus cansats, mentre uns atrevits infants escridassen al prendre un bany.

Per finalitzar el nostre refrigeri entre cascades,  ja de tornada a casa, fem una paradeta al Bosc de Conangles, tot just a la boca sud del túnel de Viella, on un important bosc d’avets i fagedes, deixen que els raigs de llum es colin entre el fullatge oferint-nos un curiós espectacle d’ombres. Seguint riu amunt entre cascades, el Noguera Ribagorçana va regant el bosc de frescor i humitat, per oferir-nos una de les floracions més maques del Pirineu, sota l’impressionant Tuc de Molières, que serenament vigila tota la vall.

viatges463

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Advertisements