El Sud d’Anglaterra

viatges48

(Artículo en castellano)

SUD D’ANGLATERRA  – De Portsmouth a Gloucester –

El destí ens porta a llocs que no sempre tenim intenció de visitar, però és una experiència d’allò més divertida anar improvisant i modificant la ruta en cada moment. El nostre propòsit era creuar el Canal de la Mànega i arribar a Gales, però abans unes visites pel sud d’Anglaterra van enriquir el nostre viatge.

Viatjar per Anglaterra de càmping és un plaer, tot cuidat al més mínim detall, controlat, espaiós, silenciós, net i tranquil; tot un contrast amb els del nostre país. Al primer d’ells arribàrem un matí plujós, però com que allà la pluja no espanta, i nosaltres intentem dins de les nostres possibilitats mimetitzar-nos amb els vilatans, agafàrem la bicicleta, la roba d’aigua i per un bike-path, a la vora del riu Avon, sota la humitat de la pluja, el cant dels ocells i la verda i frondosa vegetació arribem a Salisbury. Una ciutat històrica, de més de 700 anys d’antiguitat, plena de vida, alegre i capaç d’oferir en un petit radi un munt de sensacions.

sdaLa seva catedral, una de les més belles, datada del 1258, seu del Bisbat, medieval, construïda a la seva totalitat en estil gòtic primitiu, es presenta amb una torre d’agulla de 123 m. d’alçada, la més alta d’Anglaterra. Coincidint que era el Flower Festival, la vam descobrir tota guarnida de magnífics rams de flors, i encisadors aromes. Entrar dins va ser un espectacle de sensacions, escoltàrem l’orgue sonant amb tota la seva potència, les angelicals veus del cor acompanyant-lo, dins d’aquell immens espai envoltat de tanta joia, destacant una magnífic cadirat al cor. I per si això era poc, tot just al finalitzar la cerimònia, el capellà d’una forma natural i amigable, saludà als parroquians habituals, i fins i tot a nosaltres ens donà la mà i les gràcies. Aquí vam experimentar la importància de la Comunitat.

El passeig per la ciutat ens mostrà exquisits i antics carrerons i cases, amb compactes estructures de pedra de l’època medieval.

Stonehenge, a més de ser un lloc màgic per tots, per nosaltres va ser tota una aparició, doncs feia uns vint anys que erròniament l’havíem ubicat al Nord d’Escòcia, perseguint-lo fins arribar a l’illa de més al Nord sense trobar-ne rastre. Cercle de pedres que ha sobreviscut des del 3.000 abans de Crist, alineat perfectament amb el sol. El monument continua sent un misteri, sense haver esbrinat si la seva funció era funerària, de culte o d’observació astronòmica. Aquest misteri acompanya la visita per entre els megàlits, construïts de dos tipus de pedra, les del cercle interior de bluestone de Gales, formant part del misteri com van ser transportats aquests blocs, dels quals la tercera part es troba sota terra.

sda2Arribàrem a primera hora, un dia gris, humit i misteriós, acompanyats per la música del vent, embolcallant a tots els assistents. A l’actualitat, lloc de culte de druides i personatges exotèrics.

Bath, ja la coneixíem d’una altre visita, però el seu encant no ens va permetre passar de llarg. Considerada una ciutat balneari dels més reputats d’Anglaterra des del segle XVIII, quan les seves aigües  van guarir de lepra al príncep de Bladud, encara que ja era important a l’època dels romans. Tots els visitants poden tastar un got de l’aigua que emana d’una preciosa font.

Pel centre, elegants edificis d’una arquitectura d’inspiració clàssica et porten  fins a l’Abadia de Sant Pere, antic monestir benedictí, i un dels més grans exemples del gòtic perpendicular del Sud d’Anglaterra, on sota magnífiques voltes en ventall van gaudir de l’estrepitós só de l’orgue.

Gloucester, va ser un altre de les visites inesperades, on ens van portar els nostres amics Steven i Esther que passarem a visitar, i als que hem d’agrair el nostre interès per aquesta zona del país. Junts amb el petit de la casa, en Raul, ens vam endinsar a la catedral romànica, d’un predomini normand a l’interior, amb uns dels vitralls medievals més grans de tota Anglaterra, on va ser coronat Enric III als 9 anys. La nostra visita al claustre, amb una magnífica volta en ventall, va ser acompanyada del repicar de les campanes i dels somriures del petit, camí del Restaurant de la catedral, el lloc ideal per fer un lunch calent, al més estil anglès, i continuar la visita. De postres, els nens del cor acompanyats per la majestuositat de l’orgue ens van oferir un escruixidor concert.

Portsmouth va ser la darrera parada, i en concret el seu Water Front. A diferència dels altres dies, aquí vam gaudir d’un assolellat dia festiu, coincidint amb la celebració del Dia de les Forces Armades, amb bandes de música, vestits d’època i la possibilitat de visitar tant vaixells antics com actuals. Ni programat hauríem tingut tanta sort!

Una macedònia de sensacions t’envolta quan t’endinses al HSM Victory, el vaixell des del que Nelson al 1805 va enfonsar la flota espanyola a la Batalla de Trafalgar. Imaginar-te les dures condicions de vida d’aquells mariners, al travessar les bodegues, la cuina, la infermeria, els canons, l’artilleria,…, et deixa sense alè durant una estona. I per contrastar, res millor que visitar el Warrior, el més poderós dels vaixells de vapor de la seva època, i els vaixells de guerra actual, on tota una amalgama de radars i ordinadors conformen la sala de comandaments. Com ha canviat la navegació en un sol segle!

Cinc han estat els punts que hem visitat de la part Sud d’Anglaterra, i cinquanta els que hem deixat per una altre ocasió. Hi tornarem!

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Anuncis