Quan les formes no deixen veure el fons

Me’n faig creus que l’affair del Rei i en Chávez hagi passat de puntetes per aquest bloc i l’audiència, procliu a pronunciar-se en temes de música o esports, no ho hagi fet cap comentari en un tema amb repercussions tan importants.
formafons.jpgLes formes grotesques del minut escàs d’or ha servit per inundar l’espai cibernètic de material al voltant de la ja maleïda frase ‘Por qué no te callas?’, vídeos, tons per mòbils, dominis internet, cançons a ritme de passodoble o eslògans per l’oposició veneçolana, i han exaltant encara més els ànims neo-nacionalistes espanyols, amb actituds de tímida reprovació a la pujada adrenalítica del monarca però sobretot d’indignació per la verborrea bolivariana que de forma natural i espontània ha destapat de cop totes les característiques dictatorials, populistes i psicològiques del dirigent llatinoamericà.

La notícia son les formes, no el fons.

És l’Aznar un feixista? (o al menys te l’actitud de?) Va recolzar el cop d’estat? Surt en alguna foto a les Açores? Ha estat Chavez elegit democràticament? Ho ha estat el Rei? Han aportat les multinacionals espanyoles al benestar de llationoamèrica? Essencialment sabeu les respostes però ja se senten veus demanant la retirada de l’ambaixador, l’expulsió dels immigrants, la supressió de nous permisos, en definitiva la guerra diplomàtica, per haver exposat les respostes a tan agosarades preguntes.
La nostra societat del benestar depèn perillosament de l’economia. I l’economia espanyola creix o ha crescut a ritmes superiors a la resta d’estats europeus per dos elements bàsics: la creació i expansió de les multinacionals espanyoles, curiosament amb enormes beneficis gràcies al mercat llatinoamericà i el creixement de l’economia interna, en bona part gràcies als immigrants, llatinoamericans entre altres (ningú pot negar la seva aportació al sistema de seguretat social, habitatge, creació de nous negocis, mà d’obra barata,…).
Essent Llatinoamèrica per tant capital pel nostre creixement i desenvolupament (per no parlar del deute històric que seria una altra discussió), com és que, després de 500 anys, encara juguem el rol de neo-colonialistes, menyspreant sovint la seva cultura, la seva forma de ser i viure i per tant les seves necessitats? No entenem que l’actitud dels nostres gegants energètics, banca o comunicacions a llationoamèrica, la falta de complicitat i l’alineament (formal o no) amb el model econòmic i politic dels Estats Units és la causa de l’aparició d’herois bolivarians? Herois que tractats o no de dictadors son la reacció natural a l’agressió.

….suposo que ara el lector està pensant: sí tot el que tu vulguis, però en Chávez és un dictador, estafador i embaucador de masses, o és que no ho veus? I jo contestaria: No parlem d’això, parlem de les circumstàncies que han creat a Chávez. No parlem d’ell…..

El problema és molt més complexe que les posicions simplistes que escoltem aquests dies. És el problema llatinoamericà, una història plena de dictadors salvadors de l’humanitat o militars (o les dues coses a la vegada). De nou, el problema no son les formes, sinó el fons.
La diplomàcia espanyola està muda, aterrada de les represàlies anunciades per Chávez avui als interessos espanyols.

Ho sento Chávez, ets un Il·luminat però t’acabes de convertir en el nou Sadam Hussein, primer et venem armes i tecnologia, després passes a ser un perill públic. I vos, Sa Majestat, has topat amb L’Església, és a dir amb la COPE i finalment en Fedegico tindrà raó.

Advertisements