Heterodox@s (2)

Flora Tristán (1803-1844)

Peregrinacions d’una pària (I)

El passat mes de juny vaig fer un post amb la proposta d’escriure sobre persones heterodoxes. L’objectiu era i és fer una sèrie compartida per descobrir vides de dones i d’homes que s’hagin avançat al seu temps i que, tot i la incomprensió dels seus coetanis, hagin brillat amb llum pròpia. La sèrie l’he volgut començar amb Flora Tristán, per diversos motius. El primer, i més important, perquè la primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta dona va ser a través d’una antiga professora de filosofia de sisè de batxillerat. Oi que alguns de vosaltres heu endevinat de qui parlo? Si, de Conxa Llinàs. Tot i que el nom de Flora Tristán no el vaig sentir en aquelles classes del curs de 1974-1975, sinó molts anys després. 

La tardor de 2000 es va presentar a Sant Feliu una exposició itinerant, organitzada per la Diputació de Barcelona, titulada “Les dones i les filosofies”, les comissàries eren Conxa Llinàs, Anna Masó i Maria José Sánchez. Quan vaig veure qui comissariava la mostra, vaig pensar que no em podia perdre l’acte d’inauguració. Aquell dia em vaig apropar a Conxa –físicament era i encara és bastant similar a com la recordava- i em vaig identificar com a antiga alumna seva. Ella no em va reconèixer. Lògic, són moltes les alumnes que han passat per les seves classes, i, encara que em costi, haig d’acceptar que la noia de quinze anys que havia estat la seva alumna, poc s’assemblava a la dona que llavors era. Arran d’aquella trobada, vaig proposar la Conxa i l’Anna que participessin en unes tertúlies sobre dones pensadores, organitzades, la primavera del 2001, pel Programa de la Dona de l’Ajuntament de Sant Feliu i l’Arxiu.  La Conxa no va dubtar: “parlaré de Flora Tristán”, em va dir. El fet que fos ella la que em descobrís aquest personatge, me’l va engrandir des del començament.

Per a mi Conxa Llinàs forma part d’aquells professors/es reservats entre els elegits. Si els anys de l’adolescència acostumen a ser fonamentals en la vida de les persones, el context històric de finals del franquisme i principis de la Transició, en el que es va desenvolupar el nostre particular trànsit cap a l’edat adulta, encara els va fer més irrepetibles. Llavors, el relativisme de la vida era lluny de nosaltres i semblava que havíem de descobrir coses fonamentals. És per això que alguns i algunes mestres que ens van acompanyar durant aquells anys, ens van marcar de forma definitiva. Conxa n’és una d’elles. Aquesta professora ens va proporcionar eines per aprendre a pensar. Ho va fer sense adoctrinar-nos, i, excepcionalment llavors, sense aplicar receptes per explicar el món.

Si aquesta raó no era suficient –que ho és, i amb escreix- tinc altres motius per a recordar Flora Tristán. Un, la pròpia biografia d’aquesta pensadora. Flora Tristan (1803-1844), avia del pintor Paul Gaugin, era filla d’un peruà de bona família i d’una francesa. Es va casar als 17 anys. Aviat va decidir separar-se i va buscar feina. Aquest fet va contribuir a la creació del seu propi discurs. També va sol·licitar el divorci després que el seu marit li disparés un tret. Va viatjar a Anglaterra disfressada d’home per tal de viure en primera persona un seguit d’experiències negades a les dones. Aquesta estada va ser fonamental per a l’elaboració del seu pensament. Llavors va denunciar la situació de la societat obrera anglesa en la línia del socialisme utòpic. Sobre la seva experiència va escriure l’any 1840, el llibre Passeigs per Londres:


Aquest fragment, una mica més llarg, és un dels que Conxa Llinàs ens va llegir a la tertúlia a l’Arxiu, el 14 de febrer del 2001.

Curiosament, aquest mes s’ha editat aquesta obra al castellà amb una introducció de Mario Vargas Llosa.

L’altre tema d’interès i reivindicació de Flora Tristán va ser la lluita feminista, en la línia feminista de Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft. Com elles, va reclamar que s’estenguessin a les dones els drets de l’home i del ciutadà, propis de la Revolució Francesa. En el decurs de la tertúlia, Conxa també ens va llegir un fragment d’una altra obra de Flora Tristán:

Al seu llibre Unió obrera, es va avançar al propi Carles Marx, en formular la necessitat de la unió internacional del proletariat. I ho va fer, l’any 1843, abans del Manifest comunista, de l’any 1848.

Un altre dels aspectes interessants de Flora Tristán és la seva condició de viatgera,  en una època en la qual les dones no acostumaven a viatjar. Ara som en temps de viatges. Res millor per a l’estiu que visitar un escenari descrit en el passat. El 1832 Flora Tristán va anar al Perú i va visitar la família paterna a Lima i Arequipa amb l’objectiu de reclamar la seva herència. Hi va restar fins al juliol de 1834. Durant la seva estada va escriure un diari, publicat sota el títol de Peregrinacions d’una paria, on va descriure la societat limenya i arequipana. Dintre de pocs dies visitaré aquestes ciutats i intentaré buscar el rastre d’aquesta dona lliure, indomable i heterodoxa.

Us explicaré el resultat a la tornada!!!!

 

<<< Veure tota la sèrie

Anuncis