Istanbul

by

(Artículo en castellano) Visitar Istanbul és deixar-se seduir  per la història de l’antiga Constantinoble, per la ciutat que ha estat capital de tres imperis –romà, bizantí, otomà-, per les seves mesquites, els seus habitants i la seva cultura.

Decidirem anar a Istanbul unes hores abans de la sortida del vol. El temps just de que la Marta ens proporcionés: informació, mapa, guia, divises, llibre de lectura i contacte. I sense més, ens enlairàvem a la ciutat més oriental d’Europa, o més occidental d’Àsia.

La nostra primera sensació va ser la xafogor que ens va rebre només arribar, que tret de les nits, dels passeigs en Ferry pel Bòsfor,  i de les estones que ens refugiàvem sota l’aire condicionat, no ens va abandonar ni un sol moment.

El primer destí, el Pont de Gàlata, un dels llocs enigmàtics de la ciutat, situat al ben mig de la Banya d’ Or, oferint unes espectaculars vistes de la ciutat, un tràfec de vilatans i turistes, ple de pescadors dia i nit, il·luminat per tot un seguit de restaurants, des d’on vam gaudir de la primera posta de sol que tots els vespres repetíem; el cel s’anava tenyint de color anyil i d’un ataronjat foc les aigües del Bòsfor. La brisa passava silenciosa acariciant la nostra pell, mentre els nostres ulls eren incapaços de tancar-se en un parpelleig, rebent el somriure de les seves gents, i la solidaritat poc coneguda al món occidental.

A més dels viatges per la còmode xarxa de tramvia i Ferry, una experiència que un no es pot perdre és anar a la terminal d’autobusos d’Eminonu, amb desenes d’autobusos, aparcats sense ordre aparent pel turista, sota un sol de justícia, amb conductors que no entenen l’anglès, unes freqüències de pas baixíssimes i tot l’encant de la realitat d’una ciutat entre orient i occident.

L’església de Sant Salvador de Chora, l’església bizantina  de la “santa saviesa”, situada a l’extrem oest de la ciutat, una mica apartada de les riuades turístiques, és un autèntic museu on assaborir l’esplendor del renaixement bizantí, amb uns mosaics que atrauen l’atenció de tot el que creua les seves portes. Fent un vol pel barri, es pot viure el dia a dia de la gent, retrocedir en el temps, i pujar amb alguna dificultat a les muralles abandonades, des d’on s’observa a la llunyania el contrast de l’antic i el modern Istanbul.

El Basar de les Espècies, on condiments, dolços, espècies, herbes i fruïts, ballen una harmoniosa sintonia d’aromes i colors.

Santa Sofia “Magia Sofia Museum”, l’exemple més emblemàtic de l’arquitectura bizantina, l’església més gran de la cristiandat, i amb una important transcendència a les mesquites d’arreu del món. Per fora els ulls no et donen a l’abast, per dins un es troba còmode, envoltat de joies arquitectòniques i amb una imperiosa sensació d’amplitud i lleugeresa.

El Gran Basar, centre econòmic de l’imperi otomà, un altre dels punts neuràlgics de la ciutat, on compradors i venedors fan el seu negoci. Joies, orfebreria, pells, catifes i d’altres s’ordenen per gremis en 64 avingudes i carrers principals. Just a l’entrada, rius de gent que no saben on parar els ulls, un cop et vas endinsant pels carrerons, la calor es fa més ferma, el silenci palès, les botigues més petites, els turistes més escassos i els artesans més autèntics. Ens esperàvem uns comerciants pesats e insistents, però vam trobar-los molt entretinguts amb els seus telèfons mòbils i menys aclaparadors a l’hora de vendre; no deixà de ser una sensació estranya.

Al barri bohemi de Beyoglu, pots passejar per la Istiklal Caddesi, o Rue de Pera, ple de botigues internacionals, sent difícil diferenciar a quina ciutat del món et trobes, si no fos per l’antic tramvia que la creua, i el Çiçek Pasaji, el passatge amb més glamur de l’època en que arribava l’Orient Express a la ciutat, ara en lleugera decadència. Pels carrerons adjacents, amb importants desnivells, petites botigues i edificis mig derruïts,  arribem a la Torre Gàlata, el punt més alt de les fortificacions genoveses, amb unes magnífiques vistes de tota la ciutat, i en concret la posta de sol.

Mesquita Blava o Mesquita del Sultà Ahmed, emplaçada tot just entre Santa Sofia i l’Hipòdrom, amb un disseny que és la culminació de dos segles d’evolució de l’església bizantina i la mesquita otomana, enriquida amb els magnífics mosaics blaus d’Iznik; és avui en dia un centre de culte, havent de seguir pel seu accés les normes musulmanes.

Palau Topkapi, el millor reflex de l’època imperial d’Istanbul i símbol del poder de Constantinoble com a seu de l’Imperi otomà, on centenars d’històries macabres i divertides van tenir lloc. Tot un dia es pot emprar en visitar pausadament les estàncies d’aquest immens palau, construïdes al voltant d’un agradable recinte enjardinat. El que més ens va cridar l’atenció va ser el Tresor, on es troba un dels diamants més grans del món, anomenat diamante del cucharero, que va ser bescanviat per tres culleres a l’home que se’l va trobar a un abocador; i l’Harem, o estances privades, on pas a pas vas revivint la gloriosa època dels sultans. Baixant del Palau, una parada al Parc Gülhane, sota l’ombra dels arbres, la brisa i vistes del Bòsfor, són una bona opció per descansar i refrescar-se.

A l’espai que ocupava l’Hipòdrom, se situa l’impressionant Obelisc egipci de Teodosio, el de Constantí, la Columna Serpentina, i el Palau d’Ibrahim Paça, ara Museu d’art Turc i Islàmic, on es conserven les millors col·leccions d’antigues catifes del món, increïbles manuscrits i miniatures.

Si la visita a Istanbul és a ple estiu, res millor que fer servir els Ferrys, gaudint de la fresca brisa del Bòsfor; tant per acostar-se a la banda del Pont que uneix Àsia amb Europa, passant per tots els palaus i mansions situades a les afores; per visitar  Kadiköy, primer emplaçament de la ciutat, a la banda asiàtica, sense restes històrics -tret de la impressionant terminal neoclàssica de Haydarpasa-, amb un ambient més jove i modern; o passar el dia a Buyukada – una de les quatre Illes dels Prínceps– lloc de platja i esbarjo dels istanbulies, on a més d’un bon peix vam gaudir d’una tarda màgica, compartint entre els vilatans l’ordre i organització del moviment de les calesses i la seva acollida.

Després de tastar els diferents plats, tant a restaurants com als diferents llocs de carrer, perdre’s pels diversos mercats, bescanviar somriures, prendre un bany turc, negociar preus i deixar córrer el temps a la vora del mar, un no pot concloure una visita a Istanbul sense presenciar la Mevlevi Sema Ceremony, als antics banys de Hodjapasha, on els derviches canten i dansen en una connexió mística amb Alà, en un tràngol total i absolut, capaç d’eriçar el més insensible cos.

Bibliografia:

Estambul. Ciudad y Recuerdos d’ Orhan Pamuk, símbol de la Turquia il·lustrada, únic turc amb el Nobel de literatura.

<<< Veure més articles de viatges…

tf-1
Categoria : viatges
Etiquetes : , ,