Eugene Smith
Avui us presento un extraordinari fotògraf. Un fotògraf que mereixeria més d’un article no només pel seu extens llegat sinó per les implicacions que ha comportat al món de la fotografia i per les influències en el reportatge fotogràfic.
El protagonista d’avui no és un simple fotògraf, és un escriptor amb imatges, és el pare de l’assaig fotogràfic, veritables obres fotogràfiques on es desenvolupa al voltant d’una història, l’opinió i el punt de vista del fotògraf.
Amics, preparem-nos per conèixer l’obra de: 17. Eugene Smith
Neix al 1918 a Wichita (Kansas) i ens deixa 60 anys després a Tucson (Arizona). William Eugene Smith és probablement el més influent fotògraf documental del segle XX.
No importa massa on, perquè o a qui va fer fotografies, el cert és que Eugene ha produït milers de fotografies, on especialment els retrats evoquen l’essència del subjecte i és capaç de transmetre les emocions i remoure la consciencia de l’observador. Les seves fotografies romanen com una mena de denuncia a la injustícia social i son un veritable testament fotogràfic.
Els reportatges sobre la Segona Guerra Mundial, a Deleitosa (Cáceres) o a Minamata (Japó) son veritables assaigs fotogràfics i poden ser considerades individualment extraordinàries obres d’art.
Impulsor de la ‘fotografia humanista‘, moviment que té com objectiu remarcar la figura de l’ésser humà a les fotografies i tracta de captar els moments de la vida quotidiana de les persones. La Fundació W. Eugene Smith promou aquest tipus de fotografia, que des de 1980 premia als fotògrafs compromesos en aquest camp.
…Molts fotògrafs sembla que treballin amb un vidre que els separa dels subjectes. Cal treure’l, entrar dintre i conèixer al subjecte.. …
La Segona Guerra Mundial
Eugene Smith va aprendre fotografia de la seva mare i ja als 13 anys comença a produir excel·lents fotografies. Als 20 ja havia publicat en un bon nombre de revistes. Smith va ser cridat a files i se’l va assignar a cobrir el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial al Pacific. Guiat per l’esperit del que va fer gala tota la seva vida, Smith no es va limitar al treball assignat. Va fer fotos a terra, al mar, per aire… per poder ‘entendre’ la guerra i poder expressar amb el seu treball la seva pròpia visió del que estava veient.
Potser per la seva implicació i tot plegat el que va poder experimentar va ser que Smith va començar a donar un gir a la seva fotografia, produint un treball més de responsabilitat social, de denuncia. Definitivament Smith no es limità a fer de reporter gràfic, Smith va contar sempre la seva pròpia història. Ell mateix afirmava que ‘... Volia que les meves fotografies portessin un missatge en contra de la cobdícia, la estupidesa i la intolerància que causa les guerres…‘. Al seu treball hi trobem nombroses fotografies de marines nord-americans i de presoners de guerra japonesos a Saipán, Guam, Iwo Jima i Okinawa. La seva estada a la guerra es va interrompre al ser ferit i va haver de tornar a Nova York amb la seva família. Quan va estar recuperat va sentir la necessitat de fer fotografia oposada a la de la guerra i aquí trobem ‘The Walk to Paradise Garden‘ (1946), una de les més famoses fotografies de Smith, amb els seus fills caminant al bosc. Una de les més belles fotografies que es poden admirar.
El llenguatge fotogràfic d’Eugene Smith
El fotoperiodisme sovint fa servir la mateixa tècnica fotogràfica. Fotografies en Blanc i negre amb forts contrasts i deixant buits entre les llums i la foscor. Buits que s’utilitzen per emfatitzar el subjecte més intensament.
Quan vaig veure aquesta fotografia (Tomoko Uemura in Her Bath, Minamata, 1972) per primera vegada em vaig esgarrifar i no us puc dir perquè gairebé em van caure les llàgrimes. Es pot veure com una mare banya a la seva filla de 15 anys que pateix l’enverinament per mercuri usat per la ràpida industrialització al Japó de la post guerra. El contrast entre les llums i les ombres crea un ambient angoixant. Smith utilitza les tècniques fotogràfiques del fotoperiodisme però també les de la fotografia artística per produir un missatge clar i terriblement fort. Com ja he fet alguna vegada, us deixo amb el text de Javier Marzal al seu llibre de ‘Cómo se lee una fotografía‘: La fotografía que acabamos de analizar constituye una buena muestra del trabajo creativo de Eugene Smith. En cierto modo, podemos reconocer la vocación profundamente ética que para Smith posee el trabajo del fotorreportero. En efecto, “Tomoko bañado por su madre, Minamata, 1972” es un testimonio muy claro de la profunda tragedia que provocó el desarrollo industrial descontrolado de Japón, tras la Segunda Guerra Mundial. En este caso, una simple escena en unos baños públicos se convierte en una imagen, de fuerte carácter simbólico, que nos habla no sólo de un drama que afectó a una colectividad más o menos amplia. El drama de un niño, que padece una enfermedad incurable efecto de la contaminación industrial, se convierte en un símbolo de la tragedia colectiva, acercándonos así a la ejemplificación del problema en una madre y su hijo. La estrategia discursiva es, pues, muy efectiva para despertar la conciencia del espectador de esta imagen, que no puede permanecer impasible ante la crudeza de la tragedia. Podeu trobar tot l’anàlisi de la fotografia a: http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/pdf/Eugene%20Smith%20(1972).pdf
|
.
Spanish Village
Després de la guerra Smith va treballar per la revista Life. La seva intenció no era fer fotografia ‘ocasional’ sinó passar setmanes submergit a la vida de la gent. Aquesta aproximació, no massa habitual de les pràctiques del fotoperiodisme, li va permetre publicar monogràfics, assaigs, com el de ‘Spanish Village’.
No se sap massa bé quin interès podia tenir l’Espanya de la post guerra, al 1950, i encara menys perquè Smith va escollir el poble de Deleitosa a Càceres. El cert és que es va trobar amb una població que patia encara els efectes de la guerra civil espanyola, endarrerida i amb una forma de vida que el va transportar al passat.
Smith va realitzar un veritable treball d’investigació social. Anotà tots els noms i edats dels fotografiats i va produir més de 1.500 fotografies. El reportatge, publicat a Life, es van incloure les fotografies de Smith i va tenir una tirada de més de 22 milions d’exemplars.
Encara avui els habitants de Deleitosa el recorden i com agraïment W. Eugene Smith té dedicat un carrer de la població.
Els assaigs
Treballant per Life va produir diferents assaigs o recopilacions fotogràfiques sobre un tema concret que volia desenvolupar com “Country Doctor” (1948) assaig fotogràfic sobre el metge de família Doctor Ernest Ceriani al petit poble de Kremmling, Colorado, “Nurse Midwife” (1951), un assaig sobre la infermera Maude Callen, a Califòrnia del Sud, “A Man of Mercy” (1954) sobre el doctor Albert Schweitzer i el seu treball humanitari a la França Equatorial, a l’Africa, “Pittsburgh” (1955) sobre la decadència industrial de la ciutat de Pittsburgh o “Haiti 1958-1959“, un assaig fotogràfic d’un institut psiquiàtric a Haití.
Country Doctor, Life Magazine, 20 de Setembre de 1948. L’assaig del ‘Country Doctor’ va representar un intim retrat de la vida i la mort del petit poble de Kremmling, Colorado. Ernest Ceriani era el metge de família que Smith va seguir dia i nit en les 23 dies que va passar al poble, capturant el drama en cada un dels petits events del poble: http://www.slightly-out-of-focus.com/W_Eugene_Smith_Doctor.html
Però la seva obra més important ha estat “Minamata” 1971-1975, l’assaig fotogràfic sobre els efectes de la pol·lució industrial a la població pesquera de Minamata (Kumamoto, Japó).
Personalment crec que es un dels reportatges més durs que he vist mai, amb una fotografia que va directament al cervell. És la forma que Smith tenia de denuncia social.
.
|
|
El gran Eugene Smith.
Al vídeo que segueix podeu posar una mica d’ordre a la seva obra i fer un petit viatge per les seves millors fotografies i assaigs:
I a les següents galeries podeu trobar bona part de la seva obra:
A la tenda Kowasa i als eu web online podeu trobar un bon nombre de publicacions:
Eugene Smith. Només el podreu conèixer si canviem la nostra forma d’observar la fotografia i l’entenem com un assaig fotogràfic, un tot a partir de fotografies individuals. Un fotògraf que m’ha emocionat en tots i cadascun dels seus reportatges. De nou ens trobem amb un mestre del llenguatge fotogràfic. Tota una vida ‘parlant’ mitjançant la seva fotografia. Una lliçó que hem d’aprendre. Un extraordinari fotògraf.
| Fonts: Malauradament he hagut de fer tita una recerca per internet d’articles en anglès que aportessin algun valor més enllà de les copies constants de text de Wikipèdia:
http://www.elangelcaido.org/fotografos/esmith/esmithcom.html http://www.smithfund.org/aboutsmith/legacy http://www.luminous-lint.com/app/photographer/W_Eugene__Smith/A/ http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/episodes/w-eugene-smith/about-w-eugene-smith/707/ http://es.wikipedia.org/wiki/William_Eugene_Smith i alguna font més… |
Bé amics, espero que el fotògraf d’avui us hagi emocionat tant com ho ha fet amb mi, si bé cert que tots som diferents i probablement ens haurà impactat de forma diferent. De tota manera espero que us hagi agradat i pels qui no el coneixeu com a mínim després d’aquesta lectura hagueu aprés una mica més dels clàssics de la fotografia.
Fins el proper dilluns. Bona setmana !
<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’
.
.
|
L’obra de Taller de fotografia de toies.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
|
Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.
|
Me encanta este trabajo que presentas.
Me detengo a analizar las fotografías …., las emociones que me transmiten…
No tengo cultura fotográfica para establecer quién puede ser mejor fotográfo o qué técnica es la más depurada. En este apartado sólo busco sensibilidad y arte.
No me siento defraudada cuando buceo en este espacio del blog, igual que en otros .
Sin duda que la fotografia documental es la que más sentimientos te puede mover, documentar el sufrimiento, alegria, tensión, dolor etc, de los sujetos en situaciones no ficcticias les aporta una realidad pura, transparente a los ojos de quien lo ve y esto provoca siempre una valoración más alta a nuestros ojos que las fotografias que se puedan tomar en un estudio. En realidad todas las fotografias son reales, aunque se tomen en estudio, al exterior, sean posados o robados, pero yo hablo de la realidad de la situación en la fotografia, por mucho que queramos no podemos simular una guerra en un estudio y pedirle al modelo que nos ponga carita de ‘soldado quemado’.
Este fotografo se acerca a la realidad, hasta límites insospechados, fue herido en 2 ocasiones en coberuras de guerra trabajando para la revista life, en la última herido de mortero se lo penso y se dedico a hacer esos maravillosos ensayos. Que fácil le resultaria hacer esos ensayos despues de haber estado captando imagenes de guerra, pero seria fácil para él,para el resto de los mortales esos ensayos estan a años luz de nuestro objetivo. En el ensayo sobre el único médico del pueblo, capta imagenes que te hablan de la dureza de la soledad, de la indefensión de la falta de medios, de la responsabilidad de ser el tuerto en el país de los ciegos, no me canso de ver este ensayo es verdaderamente impresionante.
Realmente he descubierto un nuevo artista documental que junto con Sebatiao Salgado, estan formando mi columna vetebral en la fotografia documental.