Buscant maçons amb nom propi (3)

Formació esotèrica i exotèrica III

Una aportació educativa molt influent

La maçoneria comporta una formació esotèrica (que es comunica només als iniciats i va lligada a rituals) i una altra exotèrica (el vessant més públic, transmès generalment per escrit). Ja en les confraries o gremis medievals, la formació ético-religiosa dels maçons va ocupar un lloc important juntament amb la formació professional. Aquesta formació, que tenia un caràcter esotèric, es va reforçar, fins al primer terç del segle XIX, gràcies, en gran part, a la vinculació amb importants filòsofs i pedagogs, com Francis Bacon (1561-1626), Juan Amós Comenio (1592-1670), Gotthold Ephraim Lessing (1729-1821), Johann Gottfried von Herder (1744-1803), Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), Johan Gottlieb Fichte (1762-1814) i Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832), aquest últim de gran influència educativa a Espanya, a través de la Institución Libre d’Enseñanza, fundada el 1876, entre altres,  per Francisco Giner de los Rios.

Us recomano que busqueu informació, a través de la xarxa i altres mitjans, sobre aquesta interessant genealogia de pensadors i pedagogs, que tant va influir en les escoles pedagògiques posteriors. Sobre aquests lligams entre el projecte educatiu de la maçoneria i els diferents idearis pedagògics del segle XIX, us proposo que llegiu el llibre de Pedro Àlvarez LázaroLa masoneria, escuela de formación del ciudanano. La educación interna de la masoneria en el último tercio del siglo XIX. Sorprèn comprovar com, darrera de molts projectes educatius laics i humanistes del segle XIX i XX, hi ha la influència de destacats maçons.

Educar en la Humanitat
La maçoneria llatina, especialment a Bèlgica, França, Espanya i Portugal, es va enfrontar directament amb l’ Església catòlica, a favor de l’ensenyament no confessional. Els maçons van promoure una escola gratuïta, obligatòria i laica. Un dels  objectius prioritaris dels maçons espanyols, que en molts cassos es van avançar als maçons francesos, va ser no només crear i fomentar una opinió favorable a l’emancipació de l’ensenyament primari de les institucions religioses, sinó posar en pràctica els seus ideals, a partir de la creació d’escoles mantingudes per les lògies que, malgrat tenir una vida efímera, van influir en altres escoles no estrictament maçòniques.

El que em sembla, però, més interessant de la filosofia educativa maçònica, és un cert punt de vista àcrata, d’acord amb el respecte a valors, com la llibertat, la neutralitat filosòfico político- religiosa i l’amor al gènere humà. És a dir, aquesta espècie de tercera via educativa que intentava evitar, tant el monopoli confessional de l’ Església, com la tutela de l’Estat i, alhora, promovia una educació independent i universalista. Darrera es traspua un tipus de formació integral humanista. El que trobo més rebutjable és el fet que, a la pràctica, la maçoneria llatina, especialment l’espanyola, a vegades va adoptar postures dogmàtiques i intolerants alhora de defensar el laïcisme. Aquest fet contrasta amb els principis fundacionals de respecte a totes les creences religioses.

Aquestes paraules, pròpies de Anselm Clavé (de qui sovint s’ha especulat, sense proves, que era maçó) recull fidelment algunes de les idees pròpies de la maçoneria. A Sant Feliu de Llobregat, el projecte educatiu més pròxim va ser el de l’Ateneu Lliure del Llobregat (després Ateneu Santfeliuenc). L’Ateneu va néixer amb l’objectiu de formar les classes treballadores. En el seu projecte instructiu i lúdic va ser fonamental la creació de l’Escola. Aquesta entitat va crear-ne una de nocturna per a nois, l’any 1883, i deu anys després, una de diürna. L’escola de noies va començar a funcionar el curs 1925-1926.

La formació esotèrica de la maçoneria a la lògia
El tipus d’ensenyament maçònic esotèric començava en les cerimònies d’iniciació, continuava en les anomenades tingudes d’instrucció –reunions dels maçons a les lògies- i se servia del ritus i el símbol com a tècniques didàctiques més importants i característiques. Els ritus tenien l’objectiu de transmetre intel·lectualment uns continguts instructius específics i provocar un efecte emocional catàrtic. L’ensenyament esotèric maçònic tenia un caràcter progressiu. El grau 1r. perseguia que l’aprenent tingués les actituds ètiques fonamentals per al maçó; el grau 2n.  preparava al company per a què restés de per vida obert a adquirir els coneixements que li permetessin les seves possibilitats materials i intel·lectuals. El grau 3r., o de mestre, es centrava en madurar les actituds teològiques dels maçons.

L’ensenyament exotèric a la lògia
Els temes que més van ocupar el magisteri maçònic exotèric van ser el problema religiós, la situació de la dona i la qüestió social. En relació a la qüestió femenina, l’actitud general dels maçons espanyols va ser la defensa de l’alliberament de les dones, tot i que el ventall de postures va ser ampli. Pere Sánchez Ferrer, a la seva obra,  La maçoneria en la societat catalana del segle XX. 1900-1947, afirma que cal buscar el bressol del feminisme a Catalunya, com a tot l’Estat, espanyol o al francès, en el lliurepensament republicà, en l’espiritisme i en la maçoneria.
En línees generals, els maçons van ser socialment liberals i reformistes, tot i que també van haver-hi anarquistes, com Anselmo Lorenzo; socialistes, com Fernando de los Rios i, excepcionalment, comunistes, com Andreu Nin. Majoritàriament van legitimar l’existència de la propietat privada i van reivindicar la pau social; però, alhora, van denunciar les situacions d’explotació i misèria de la classe treballadora i van reclamar la humanització del treball assalariat per mitjà de reformes socials controlades i limitades.
En definitiva, en el segle XIX, els germans maçons van donar una gran rellevància a l’educació dels infants i dels adults; a la necessitat de preparar la pròpia consciència sociopolítica per instaurar i defensar l’Estat de Dret; a la urgència d’establir el sufragi universal (o, en el seu defecte i de forma transitòria, el sufragi restringit) i a la llibertat d’expressió i al dret d’associació.

<<< Veure tota la serie

Advertisements