Buscant maçons amb nom propi (19)

maconeria191Lliurepensadores i també lliurepensadors (2)

La Pilar López i l’Esteve Guarro van arribar a Sant Feliu de Llobregat l’any 1910, mesos després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica. S’hi van instal·lar al núm. 307 de la Carretera de Laureà Miró. Llavors ja tenien la seva filla Eleonora, de tres anys, anomenada familiarment Nora; i hi vivien amb la mare de la Pilar, la Dolores Zappino López.

Segurament volien deixar en enrere un passat molt atzarós. També les escoles de l’Ateneu  havia restat tancades uns mesos com a conseqüència dels fets de la Setmana Tràgica de 1909. Llavors el governador de Barcelona clausurà totes les escoles de caràcter racionalista o que podien tenir una significació popular o republicana. Passats els mesos, es van tornar a reobrir.

maconeria182L’Ateneu Santfeliuenc va crear les escoles l’any 1883, primer, amb les classes nocturnes destinades a nois que treballaven, i, des de 1893, amb les classes diürnes només per a nens. Va ser a partir del curs de 1924-1925, quan es va crear la secció de les nenes, però sempre separades de la de nens. Abans, a l’Ateneu, les noies només podien fer classes de repàs en l’horari nocturn. Per això, quan la Pilar va arribar a Sant Feliu, no va poder continuar amb la seva feina de mestra d’escola i només es va dedicar a impartir classes particulars al seu domicili.

La forta repressió que havien patit els mestres, i la moderació progressiva de l’entitat, especialment a partir de 1918, no aconsellaven aplicar l’ideari en el qual s’havien format la parella de mestres. Amb tot, el mestre Esteve va incorporar moltes idees llavors innovadores a Sant Feliu, com les excursions de caràcter pedagògic, i les exposicions escolars en substitució dels exàmens, entre altres.

maconeria193

Eren temps difícils per als mestres i professors dels ateneus, per això s’hi van organitzar a través de la Asociación de Profesores de los Centros de Cultura de Cataluña y de los Ateneos, entitat que tenia com a portantveu el butlletí mensual Instrucción popular. Aquesta associació tenia la seu a l’Ateneu Obrer de Barcelona, al carrer Montcada, on actualment hi ha el Museu Tèxtil i de la Indumentària. L’Esteve Guarro en fou el president, entre 1918-1920. La Pilar López s’hi va associar el 1919, com a mestra que era, tanmateix en els padrons d’habitants de llavors consta amb la professió de  “su sexo”, expressió que identificava les mestresses de casa. Tot i que, a la pràctica, moltes d’aquestes dones tenien altres feines a més a més que les de la llar.

maconeria197b

La parella, al menys al principi, van mantenir contactes amb alguns mestres de l’època de l’Escola Moderna, com el pedagog anarquista Albà Rosell:

«Guarro.—Si, eren amics, i el meu pare l’apreciava (admirava?) molt. No tinc altre document probatori que un retrat d’ell amb la seva  companya la Pilar…»

«… Quan tornàrem cap a Catalunya el 1916, tinc ben present que quan AR [Albà Rosell] era a Madrid a veure com rutllaven les promeses de Jaramillo (!…), amb la meva mare anàrem a cal Guarro, a St. Feliu de Llobregat; conservo vius els records de tots ells (inclosa la mare de la Pilar, una senyora andalusa, com la mateixa Pilar —que no parlava català–); hi passàrem un parell de dies. Després no tinc coneixement precís de com continuà l’amistat; i em sembla que quan vinguérem cap ací, s’estroncà del tot….Torno a dir que els meus pares tenien en alt apreci (sic) intel·lectual en Guarro…»

Font: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Llorenç Sans. Còpia d’una carta lliurada per Avenir Rosell, fill de l’Albà Rossell, a Pere Solà. 22 de febrer de 1981). Segons els padrons d’habitants, ni la Pilar ni la seva mare eren nascudes a Andalusia.

maconeria194A Sant Feliu la parella Guarro-López va portar una vida apartada de les activitats públiques, llevat de la derivada de la professió del mestre Esteve. Sé, però, que el seu entorn familiar, especialment els Guarro de Sabadell, sobre el que he trobat alguna dada esparsa, es movia en cercles laics, però no exempts d’espiritualitat. La Carme Guarro, la germana, era membre del la societat de teosofia Gran Estrella de Oriente, i estava subscrita, l’any 1914, a la revista de teosofia Sophia. El teosofisme era un moviment espiritual molt ben relacionat amb altres moviments de l’època, com el lliurepensament i la maçoneria, entre altres. Tot i que els teòsofs no es podien considerar maçons, alguns d’ells procedien de la maçoneria i en tenien la doble condició. Llavors a les lògies maçòniques s’alternava el racionalisme amb concepcions espirituals, espiritistes i esotèriques. L’historiador Jordi Pomés ha estudiat aquest moviment a Catalunya que neix com a un nou humanisme, en el context de la crisi de final del segle XIX. També ha aprofundit en les complexes relacions que mantenia el teosofisme amb altres moviments socials. La teosofia també va posar en relació els moviments de renovació pedagògica amb el naturisme i l’higienisme. També, en Josep Guarro, un altre germà de l’Esteve, tenia vinculacions amb cercles espiritistes. L’any 1930, quan residia a Iquique (Chile) la revista La Luz del Porvenir li publicà un poema dedicat a la seva filla. Aquesta revista era esperitista i havia estat fundada per la feminista l’Amàlia Soler, tal i com us vaig explicar en el número disset.

maconeria195Per intentar aconseguir alguna informació menys freda que la que ofereixen els documents administratius, vaig entrevistar, el passat 2 de gener, la Joana Raspall. Sabia que el seu pare, Bonaventura Raspall, havia estat de l’Ateneu i que, fins i tot, va ser el president de l’entitat durant els anys 1893 i 1895-1896, en què se’n va retirar totalment. La Joana em va confirmar que el seu pare era lliurepensador, però que, tot i que no anava a missa, no era anticlerical. Li vaig demanar que em parlés de la Pilar López, i de la seva filla, l’Eleonora Guarro. Des de l’evocació d’uns records infantils, em va dir:

«Era una dona esquerpa. Era molt estranya, molt seria. No la vaig veure riure mai. Vivia apartada de tothom. No tenia amigues. La vaig tenir de professora de classes particulars dels 10 als 11 anys. Les classes les feia a casa seva, a cal Let, propietat després d’uns antics masovers de can Falguera, al carrer de Vidal i Ribas, al costat de casa meva. Érem unes cinc o sis noies. Recordo que també hi anaven les germanes Arabia, de Can Arabia, la masia que hi ha a mig camí cap a Molins de Rei..»

maconeria196bSincerament, aquestes paraules de la Joana em van sobtar. Imaginava la Pilar d’una altra manera. I és que, a vegades, idealitzem algunes persones del passat i esperem que es corresponguin als nostres models preconcebuts. Ràpidament,  la Joana se’n va adonar, i em va dir:

«Quan vaig anar amb la meva mare a demanar-li per l’horari de les classes, ens va dir que era de les deu fins a dos quarts de dotze. Va dir que ho feia així perquè algunes de les nenes eren filles de treballadores de fàbrica, i havien d’arribar a casa mitja hora abans que les seves mares per poder tirar la col i la pilota a l’escudella per al dinar de la família. Llavors, les fàbriques plegaven a les dotze. Amb aquesta resposta, em va semblar que pensava en les necessitats reals de les seves alumnes.»

maconeriapati«Les dues: la Pilar i l’Eleonora eren lliurepensadores. Mai anaven a missa. L’Eleonora era una noia molts simpàtica, molt moderna, però no tenia amigues a Sant Feliu; va fer la carrera de piano, i també va ser, durant un temps, mestra de música de les escoles de l’Ateneu.  A mi em va fer classes de piano. Després es va casar i va marxar de Sant Feliu de Llobregat.»

El nom d’Eleonora no era habitual en aquella època, penso en dues Eleonores importants de llavors, que potser van inspirar la parella alhora de donar nom a la seva filla, una, l’Eleonora Marx, la filla de Carles Marx, tot i que ells no eren pròxims a les idees socialistes, i l’altra, l’Eleonora Duse, una actriu italiana de gran projecció que, fins i tot, va rivalitzar amb la gran Sarah Bernhardt. L’Eleonora Guarro també es dedicà a la vida artística, sabem que durant els anys trenta tocava el piano amb un grup musical anomenat Norens.

Sembla com si l’àmbient del Sant Feliu de llavors, rural i, en general, bastant de “capelletes”, no anés gaire amb la Pilar i l’Eleonora. També es cert que després d’haver de marxar de tres escoles i de la dura repressió que directament havien patit, necessitaven passar més desapercebuts. El mestre Esteve, però, havia de lidiar amb les forces vives. Havia de contemporitzar més perquè l’escola s’havia prestigiat molt, gràcies a la seva direcció, i fins i tot hi anaven nens de les classes més acomodades del poble.

maconeria198

Però, és revelador el final de la Pilar. El 25 febrer de 1936, nou dies després de la victòria electoral del Front Popular, va morir d’un col·lapse cardíac. Però el que és indicatiu de les idees de la mestra, és la decisió que va prendre l’Esteve Guarro: no va deixar que ni en l’últim moment la Pilar trepitgés una església. Li va fer un enterrament civil. I, em diríeu, que potser va ser voluntat del mestre, i no desig expressat en vida per la difunta? Penso que no. Ho avala el fet que dos anys després, el 1938, en plena Guerra Civil, l’Esteve Guarro es casés per l’Església amb la Maria Pera, la directora de les escoles de nenes de l’Ateneu, ho va fer gairebé en secret perquè en aquells temps es perseguia els capellans. I, va voler unir-se-li en sagrament perquè, la seva segona dona, contràriament a la primera, era creient i practicant catòlica.

 

Continuarà…

Fonts d’informació utilitzada:

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat: Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (padrons municipals de 1910, 1925, 1930), Fons Llorenç Sans Fàbregas (dossiers sobre l’Ateneu Santfeliuenc). Fons Ateneu Santfeliuenc. Hemeroteca.

Arxiu Municipal de Lloret de Mar: Fons Germinal Ros. Fons Josep Vila. Hemeroteca local.

Archivo General de la Guerra Civil Española. Teosofía. Expediente de la Gran Estrella de Oriente, número 3439

Enllaços  i bibliografia citada.

 

<<< Veure tota la serie

Creative Commons License

La sèrie Buscant maçons amb nom propi per M. Luz Retuerta està llicenciada sota Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

Tota reproducció del material inclòs ha d’anar acompanyat de la seva font o autoria.
Toda reproducción del material incluido debe ir acompañado de la fuente o autoría.

vota
wikio
bitacoras
technorati
Anuncis