Helmut Newton

Mireu, què voleu que us digui.. que el fotògraf d’aquesta setmana m’encanta.. He trigat però alguns mesos en poder apreciar la seva obra i el poder-lo conèixer una mica més llegint les entrevistes publicades i de l’observació de una gran part del seu portfoli m’ha permès apreciar la seva obra més enllà del que t’arriba observant un parell de fotografies seves i de treure conclusions errònies.

Pensàvem que Mappelthorpe havia estat el gran provocador? Potser, però el convidat d’avui no ha parat de visitar els jutjats. Controvertit i desprestigiat per alguns, és per molts el més gran fotògraf dels darrers 50 anys. No sé si us acabareu de fer amics però tinc el plaer de presentar-vos a : 31. Helmut Newton

Helmut Neustädter neix el 31 d’Octubre de 1920 a Berlín. Fill de pare jueu i mare americana, el jove Helmut rep educació alemanya i americana a l’American School a Berlín.

Als 12 anys ja es fa amb la seva primera càmera i és a partir del 1936 quan treballant per a la fotògrafa alemanya Yva es veu fortament influenciat per les noves tendències de la fotografia de moda alemanya dels 30’s. Yva, també jueva, no pot regentar oficialment el seu estudi per prohibició expressa del regim nazi i és Charlotte Weidler que oficialment està al davant del negoci. La creixent pressió del règim nazi sobre els jueus li fa perdre el negoci al seu pare, fabricant de botons i sivelles, i fins i tot passa una temporada en un camp de concentració. Uns anys més tard Yva és una de les moltes víctimes d’Auschwitz.

Al 1938 la família Newton, tret de Helmut, aconsegueix sortir d’Alemanya en destinació Xile. Helmut ha d’esperar a obtenir el passaport al complir els 18 anys i finalment l’aconsegueix al desembre del 1938, embarcant-se a bord del ‘Conte Rosso‘, a Trieste, en destinació l’altra punta de món, la Xina. A Singapur però decideix quedar-se com a reporter del ‘Straits Times‘ i comença la seva carrera com a retratista.

Helmut Newton ha estat el fotògraf de les passions, del desig. Blanc dels moviments feministes l’obra de Newton ha estat considerada la més gran aportació al món de la moda. Excèntric, original, realista, atrevit, sensual, fred, eròtic, pervers, fetitxista… tot això és Newton..

‘Odio les dones sentimentals, les fotos sentimentals…’

Es diu de Newton que va aportar una nova forma de concebre la dona i el seu cos, i aquesta gairebé obsessió per renovar el concepte de ‘feminitat’ li ha costat un seguit de maldecaps de les associacions feministes. La seva aportació al món de la fotografia està molt per sobre del que podríem catalogar de clàssica fotografia pictòrica o realista. El seu estil no hi cap en cap dels catàlegs que hem vist fins ara. La seva obra és una continuació del debat filosòfic engegat per Nietzsche, filòsof alemany 1844, i combina els dos elements que Nietzsche considerava confrontats, lo ‘apol·lini’ i lo ‘dionisíac’, és a dir, la bellesa, l’equilibri (Apol·lo) i el caos,  l’horrible, la mort, la destrucció… (Dionisos).

Certament amb l’anàlisi anterior podrem entendre la fotografia de Newton, especialment els seus nus. Cosos bells, perfectes, equilibrats, harmònics però que contenen un element de caos i angoixa. Però és curiós com aquesta representació del seus nus, que per una part ens aporten aquesta seguretat i fermesa, per l’altra ens suggereixen una ‘irrealitat’. La irrealitat de Newton.

La vida d’exiliat

Al Singapur hi va passar poc temps ja que les autoritats britàniques el van enviar a bord del  ‘Queen Mary‘ cap a Austràlia, on arribava al setembre del 1940. Tot i ser internat en un camp de treball a l’estat de Victòria, al 1942 va ser alliberat i va començar a treballar com a recollidor de fruita al nord de Victòria. Al mateix any es va enrolar a l’exercit australià i al 1946, un any després d’acabada la guerra, va rebre la nacionalitat australiana, moment que aprofità per canviar el seu cognom de Neustädter a Newton.

El fotògraf del desig

Newton relatà a la seva autobiografia publicada al 2002 que als 15 anys ja va dir al seu pare que volia ser fotògraf. ‘Acabaràs al carrer…‘ li sentencià.. ‘Només penses en dones i fotos‘. Al pròleg del la seva autobiografia Newton declarava que la seva fascinació per les dones li venia de petit quan va veure a la seva mainadera arreglant-se per a sortir, mig nua en front del mirall. Definí aquest moment com determinant a la seva vida. Aquella va ser la seva fotografia sense càmera.

Autoretrat amb la seva dona, June, i models (París, 1981)

La llum és freda, com sempre. perfecta, com sempre. Tots estan al seu lloc, perfectament col·locats i els detalls no poden ser descuidats. L’escena és de gran impacte teatral però els rols es confonen. El fotògraf i apareix, encaixat entre els cossos nus i el de la seva dona. Es representa petit entre grans dones i amaga el rostre darrera de la càmera fotogràfica.

Amb aquesta fotografia és possible interpretar el que Newton va fer per a convertir aquella imatge mental de la infantesa. Una mainadera nua, el mirall i ell, però agrega un parell d’elements, la càmera i la seva dona.

La càmera ben bé pot ser la representació del seu desig per a ser fotògraf, desig que en el moment de fer la fotografia, al 1981, era ja una realitat. El segon element que hi apareix és la seva dona. La seva aparició ben bé pot representar l’acceptació de la seva dona de la carrera que el seu pare no li va voler donar. La seva dona representa l’acceptació de la societat, que tan el va criticar per l’erotisme del seu treball.

És la fotografia del desig, de la realització del seu somni, tota la seva carrera fotografiada amb una dona nua, ell, el mirall, les cames d’una altra dona amb els seus fetitxistes tacons i la seva dona, contemplant i aprovant el seu treball. Simplement una obra d’art.


(Extractes de Foto:Box i roba-almas.blogspot.com)

.

June, June Brown és la seva dona des del 1948, actriu amb el sobrenom de ‘June Brunell’. Amb els anys June també es convertí amb una famosa fotògrafa sota el pseudònim de ‘Alice Springs‘. Un parell d’anys abans, al 1946, Newton posa en marxa un estudi fotogràfic, treballant principalment en moda. La seva primera exposició és al 1953, ‘New Visions in Photography‘, representa probablement els primers intents del moviment de la ‘Nova Objectivitat’ a Austràlia. Amb Henry Talbot, un amic australià que també havia estat als camps d’internament a Victòria, continua amb l’estudi fotogràfic fins que al 1957 decideix deixar Austràlia per anar-se’n a Londres.

.

Sumo (1999)

Sumo és un aventura editorial sense precedents. El més gran i car llibre de tot el segle XX, SUMO  és un espectacular compendi d’imatges, inicialment una edició limitada de 10.000 copies, cada una d’elles signada per Helmut Newton.

SUMO és un recull del probablement més controvertit fotògraf del segle XX, de mides 50 x 70 cm i amb un pes de 30 Kg, el llibre conté 464 pàgines. És una publicació única.

Publicat per June Newton, SUMO conté les millors fotografies de nus, retrats i fotografies de moda.


SUMO es va exhaurir poc després de sortir a la venda i el seu valor és multiplicà espectacularment, avui si busquem a Amazon en podem aconseguir de segona mà per uns 6.500 $, tot i que en un subhasta el 2000 a Berlín va arribar a vendre’s per 430.000 $. De fet és una peça d’exposició i el podem trobar en nombrosos museus de tot el món, inclòs el MOMA (Museu d’Art Modern de Nova York).

Però estem de sort. La nova edició del 2009 la podem considerar de butxaca (26.7 x 37.4 cm) i fins i tot en castellà pel mòdic preu de 128 €. Només cal que us apropeu a la tenda de Kowasa o fer la comanda directament per internet (SUMO de Helmut Newton), tot i que veureu un ‘llibre no disponible en stock’ que em fa pensar que caldrà buscar-lo de segona mà.

Podeu veure un interessant documental a:

Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=2A272nkr5Yk

a l’entrar a youtube i a sota del títol d’aquest vídeo veureu que el documental té 6 parts.

(només té un problema, és en alemany)

.

L’època a Londres i París

La reputació de Newton anava en augment, especialment després de publicar per a ‘Vogue Austràlia’, al Gener del 1956, les seves fotografies de moda en un suplement de la revista. A Londres, al 1957, continua treballant per a Vogue amb un contracte de 12 mesos que no acaba per anar-se’n a Paris per a treballar per revistes alemanyes i franceses. Al 1959 però, retorna  temporalment a Melbourne per un encàrrec de nou per a Vogue Austràlia.

Al 1961 s’estableix definitivament a París i es dedica a la fotografia de moda. Les seves fotografies son impactants, una veritable revolució per l’època i comença a aparèixer a la majoria de revistes de moda, especialment l’edició francesa de Vogue i Harper’s Bazaar. Dotat d’un molt particular estil, les seves fotografies contenen marcades components eròtiques i composicions estilitzades, sovint amb escenes sado-masoquistes i objectes fetitxistes.

Al 1971, després un atac de cor que, segons ell mateix li va canviar la vida, el seu treball adquireix un altre enfoc i vitalitat. Series com ‘Big Nudes‘ (1980) constitueixen tota una referència, amb controvertides i molt criticades escenes eròtiques d’una extraordinària demostració tècnica, amb composicions i il·luminacions simplement magistrals.

D’aquesta època trobem bona part del seu extraordinari treball en retrats. Especialment per a Playboy son remarcables les fotografies de Nastassia Kinski i Kristine DeBell (actriu porno americana).

L’estètica Newton

Sexualitat, erotisme o pornografia, tant se val com li voleu dir, les seves fotografies van transgredir el limit del permès.  L’estètica de Newton era inconfusible. Crus contrastos de blanc i negre, submissió, sadomasoquisme, prostitució, crim, violència i perill, el fotògraf veia les seves models lligades, emmordassades, encotillades, emmanillades, fredes i, sobretot, inassolibles. “Era un gegant”, va dir el fundador de Playboy, Hugh Hefner, “va ampliar els límits de la fotografia i va exercir una gran influència sobre molts altres fotògrafs”. Davant la seva càmera van desfilar Catherine Deneuve, Faye Dunaway, Ralph Fiennes, Andy Warhol, Anthony Hopkins, Madonna, Isabella Rossellini, entre molts altres. Art o pornografia? La controvèrsia va començar en els anys setanta amb la publicació de les fotos altament eròtiques de White women i, sobretot, amb la sèrie Big nudes, nus estilitzats i provocatius. (El País)

Al darrers anys de la seva vida Newton i la seva dona va viure entre Monte Carlo i Los Angeles. Justament va ser al famós hotel  de Sunset Boulevard, el Chateau Marmont, on va trobar la mort, als 83 anys d’edat, al estavellar el cotxe que conduïa contra un mur de l’hotel. Les seves cendres estan enterrades al costat de les de Marlene Dietrich al cementiri de Städtischer Friedhof a Berlin.

Les meves fotografies no estan retocades, ni processades electrònicament. Fotografio el que veig. (Helmut Newton)

.Sí Helmut, però la resta de mortals no veiem el que tu veus i no ens queda una altra que fer servir tècniques de post-processat perquè siguin mínimament observables…

Helmut Newton. Un geni o un degenerat misogin? Doncs ara ja dependrà de cada un de nosaltres… i en podreu dir la vostra als comentaris del bloc, ara em toca a mi… Un geni, sense cap mena de dubte, que té el seu lloc entre els tres millors fotògrafs de postguerra. Una visió única i una estètica de sexe, glamour i poder que es va emportar de l’Alemanya de la Dietrich. Un mestre absolut en el tractament de la il·luminació i un transgressor que s’atreví a creuar el límit de l’establert. El resultat, una fotografia que busca la complicitat més que la persuasió de l’observador. De la bellesa visual al plaer d’observar un món irreal. El món de Newton.


Us deixo amb un primer vídeo de 6 min de durada (molt mal editat i amb cada foto repetida 6 vegades….) on podreu apreciar una petita part de la seva obra però moltes vegades…. El podeu projectar a 480p i a pantalla complerta:

I un vídeo més, en aquest cas millor selecció, en tres parts (amb una musica una mica marejadora, aviso, però sempre podeu baixar el volum…):

Helmut Newton’s works part 1
Helmut Newton’s works part 2
Helmut Newton’s works part 3

I pels que us heu cansat de veure el vídeo us deixo amb la pàgina de la seva Fundació, on a ‘Exhibitions‘ podreu veure alguna mostra de les seves exposicions, així com una de les poques galeries que he pogut trobar:

Fonts: No sé, crec que em faig gran. Aquest article m´ha costat molt més de lo normal, era com anar de viatge i haver de fer fotografies. La decisió entre viure el moment i veure’l per un foradet m’ha costat….

http://roba-almas.blogspot.com/

http://www.elangelcaido.org/comunicacion/038/038newton.html

Seguit d’articles de ‘El País’ sobre Helmut Newton

http://en.wikipedia.org/wiki/Helmut_Newton

http://www.americansuburbx.com/2009/01/theory-interview-with-helmut-newton.html

http://community.livejournal.com/ruguru/677468.html

http://lavansadadelart.blogspot.com/2010/01/helmut-newton-artistics-nus-femenins-i.html

i alguna font més…

Doncs això ha estat tot per avui….

El cert és que no em satisfà en absolut fer un article tan superficial i lleuger amb la pretensió de diseccionar la personalitat de Newton i entendre la seva obra. És només un ‘anunci’ de la gran pel·lícula que ara us heu de treballar vosaltres. Només un consell, Newton no és el que percebeu després de veure 3 nus seguits. És un absolut geni que mereix un treball i observació en més profunditat, per això us suggereixo que abans d’entrar a veure en profunditat els eu portfoli us llegiu alguns dels articles recomanats, començar pels de ‘El País’ us pot situar en el món de Newton…

Espero que no us decebi. Ens veiem dilluns vinent? Si les visites a la serie segueixen la tendència aviat haure de parlar-vos en singular…

Bona setmana !

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

.

tf-1

.

Totes les fotografies publicades en aquest taller estan fetes i son propietat de l’autor, excepte en aquells casos que se’n especifica el contrari. Si les utilitzeu citeu la font.
Todas las fotografías que aparecen en este taller están hechas y son propiedad del autor a excepción de aquellas en que se especifica lo contrario. Si las utilizáis citad la fuente.

tf-1