La Setmana Tràgica i Sant Feliu de Llobregat (i 4)
Els efectes de la Setmana Tràgica
Hem vist el que hi havia en els carrers de Barcelona i de Sant Feliu, però que és el què es va coure durant aquells dies per darrere, als despatxos i a les cases dels polítics republicans i socialistes?
El 28 de juliol, després dels primers dies de la revolta, els polítics progressistes del país es van reunir per conduir o reprimir la revolta que havia nascut de forma espontània. A casa de Jaume Carner, republicà nacionalista, s’hi van aplegar el diputat per Lleida, Josep Llari i els socialistes Antoni Fabra i Ribas, Josep Comaposada i Antoni Badia. També hi era Laureà Miró, un jove polític republicà, diputat del districte de Sant Feliu des de 1907.
A la tarda, a casa de Josep Maria Vallès i Ribot, un republicà molt vinculat amb Sant Feliu, que va ser president de l’Ateneu Santfeliuenc el 1882, es van reunir Claudi Ametlla, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Carner, Laureà Miró, Emili Junoy i el fabricant Eduard Calvet. A la nit, es van tornar a trobar els tres polítics socialistes amb Carner i Miró.
El socialistes volien aprofitar l’aixecament i proclamar la República. El polítics republicans es van mantenir més expectants. En Miró s’indignà davant aquesta la passivitat i va proposar anar als municipis del seu districte de Sant Feliu i a altres de la rodalia per entrar l’endemà a Barcelona amb gent armada.
Amadeu Hurtado a les seves memòries ens parla d’en Miró:
“El jove diputat Laureà Miró, que tenia una visió espectacular de la política i coneixia les revolucions pels cromos al·legòrics, s’oferia a anar tot seguit al seu districte de Sant Feliu, i reunir 1000 homes amb armes per a apoderar-se de Barcelona, sense que ningú no pogués endevinar d’on pensava treure l’armament d’aquesta força imaginària de combat”
L’arribada de tropes de València, de Saragossa, de Pamplona i de Burgos, el dijous dia 29 de juliol, va sotmetre, en dos dies, els sediciosos que quedaven.
A 
Sant Feliu, Joan Planas, l’alcade monàrquic elegit per el governador de Barcelona, va restar en contacte continu amb les forces d’ordre, primer amb el mateix governador civil, i després, quan aquest va dimitir, amb el governador militar. Planas presidia un ajuntament amb una majoria republicana que no coincidia amb els seus plantejament. Tot i així, desconeixem el posicionament de la resta del consistori perquè, tot i l’abisme ideològic dels components de la corporació, els documents no ens en parlen. El que si és cert, és que el someten juntament amb el jutge de primera instància van vigilar els carrers aquells dies. Sembla que l’alcalde va ser el que va dur la iniciativa, a partir de reunir els fabricants i les forces seguretat que tenia al seu abast, per a dins del possible, controlar la situació.
Dies de repressió.
No, no es van cremar esglésies ni convents a Sant Feliu de Llobregat, però la repressió política i l’acció judicial posterior es va deixar sentir. La Setmana Tràgica a la vila va tenir conseqüències.
Es van dissoldre temporalment les entitats de significació republicana de la vila, com el Centre Republicà Democràtic, el Círculo Republicano Federal i la Joventut Republicana Federal i deixà de publicar-se Lo Llobregat, la única revista local d’aleshores, que va editar el seu últim número el 20 de juliol, dies abans de la revolta.
Poc després, el 10 d’agost, es va començar a editar una nova publicació La Veu del Llobregat, una revista desenal independent que es va mantenir fora del debat politic. Va caldre esperar a finals d’any perquè els republicans autonomistes es reorganitzessin i comencessin a publicar una revista política pròpia: Sang Jova, editada amb motiu de la campanya de les eleccions municipals de desembre.
La presó de Sant Feliu s’omplí amb els processats pels fets. El jutge de primera instància i instrucció de la vila va obrir diverses causes en relació al tema, el contingut de les quals, però, el desconeixem perquè la documentació judicial d’aquella època no s’ha conservat. Amb tot, tenim alguna informació a través de la correspondència del jutge amb a l’alcalde. Per exemple, en la causa contra Francesc Amigó es va demanar informació sobre els fets del 28 de juliol, quan, com hem vist en el capítol anterior, veïns de Molins, juntament amb persones de Sant Feliu van incitar la rebel·lió i l’incendi. He buscat el nom de Francesc Amigó en el padró municipal d’habitants de 1910 i n’he trobat dues persones, pare i fill, domiciliats al núm. 8 de la Carretera, un, Francesc Amigó Majó, paleta de professió nascut l’any 1888, i l’altre, fill del primer, Francesc Amigó Freixas, fonedor, nascut el 19 d’agost de 1888. Aquest Amigó va ser declarat soltat l’any 1909. És possible que fos ell el que va ser processat.
La repressió contra l’aparell ideològic fou molt dura, es va tancar les escoles racionalistes i Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat l’ideòleg de la revolta va ser processat i condemnat a mort juntament amb 12 persones més. A Sant Feliu, el 24 de setembre, l’alcalde comunicava a Manuel Amat, President de l’Ateneo Libre del Llobregat, l’ordre governativa de tancament de les escoles. El col·legi no va tornar a obrir-se fins a febrer de 1910.
El 5 de desembre de 1909 van tornar a haver-hi eleccions municipals, en van resultar guanyadors el republicans autonomistes, amb 3 regidors, mentre que les forces conservadores van aconseguir 2 regidors. L’alcalde va ser el monàrquic Ignasi Raventos, designat per Reial Ordre, però poc després fou elegit Joan Miró, regidor de la candidatura guanyadora. El nou consistori va treballar per eradicar el caciquisme.
Tanmateix durant aquests anys la vida política local es va radicalitzar molt. Especialment entre aquelles forces polítiques que no tenien representació en l’Ajuntament, com eren els carlins i els lerrouxistes, amb accions directes al carrer. Aquests enfrontaments van conduir a una topada al carrer el 28 de maig de 1911 que va ocasionar la mort de 5 persones i va motivar una interpel·lació parlamentària de Laureà Miró.
Els obrers van aprendre que calia organitzar-se per aconseguir que les seves reivindicacions poguessin quallar. Per això el 1913 es va crear el Sindicat de la Varia, una organització obrera de Sant Feliu dominada inicialment pels radicals i més tard, des dels anys vint fins a la Guerra Civil, per la CNT.
Bé, sobre la Setmana Tràgica en l’àmbit local i català podrem aprofundir pròximament. A finals del mes d’octubre i durant el mes de novembre s’organitzaran a Sant Feliu de Llobregat una sèrie d’activitats en relació amb aquests fets. Llavors, tindrem l’ocasió de veure una exposició i diverses pel·lícules, i també podrem assistir a diferents conferències del tema. Sobre l’agenda dels actes ja us aniré informaré puntualment.
.
.
| Fonts d’informació utilitzada: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Correspondència, padró d’habitants de 1910, llibre d’actes de l’Ajuntament de 1909. Expedients de quintes 1906-1909. Fons Llorenç Sans. Fitxes i referències bibliogràfiques i arxivístiques de 1909. ANTOLÍN, Pilar; FERRERAS, Enric; G. LARIOS, Agustí, Els inicis de l’associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Ajuntament, 1997. FLAVIÀ, Josep, “El moviment de la solidaritat catalana”, Va i Ve, núm. 55, febrer 1985, p. 22-23. FLAVIÀ, Josep, “ La guerra del Rif i la Setmana Tràgica, Va i Ve, 56, març 1985, p. 22-23. FLAVIÀ, Josep, “Dos alcaldes de la primera dècada: Josep Ricart i Joan Planas”, Va i Ve, núm. 57, abril 1985, p. 21-23. FLAVIÀ, Josep, “El desastre del barranco del Lobo: Represa del treball, Va i Ve, núm. 58, maig 1985, p.22-23. FLAVIÀ, Josep, “ La conquista del Gurugú: La repressió”, p. 26-27, Va i Ve, 59, juny 1985. GARCIA LARIOS, Agustí, “Societat i política (1900-1923)”, dins de Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2002. HURTADO, Amadeu, Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, Barcelona, Ariel, 1964, v. I, p. 155 RENOM PULIT, Mercè, “La setmana tràgica al Baix Llobregat”, dins d’una biografia sobre Laureà Miró, (treball inèdit), 1989? TARDÀ COMA, Joan, Republicans i catalanistes al Baix Llobregat a principi del segle XX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991 |
<<< Veure tota la serie ‘Setmana Tràgica’
.
 |
 |
