Taller amb les cartes del ‘Consultorio Elena Francis’

ef0No sé si sabeu que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Feliu, conserva el fons del Consultori d’ Elena Francis. Són aproximadament 70.000 cartes amb les seves respostes del període de 1951-1972. Part d’aquest fons documental ha estat recentment organitzat i per això, amb motiu de les activitats del Dia Internacional de la Dona, l’Arxiu i el Programa de la Dona de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, organitzarà el taller que porta per títol “Les cartes del Consultorio de Elena Francis: paraules de dones dels anys 50”.

El consultori va néixer com a espai publicitari per promocionar els productes de cosmètica fabricats pels laboratoris de la família Fredera. La creació del programa va ser idea de Francisca Bes Calvet, esposa d’un dels membres de la família Fredera, la titular de l’empresa. Aquest consultori, un dels programes mítics de la ràdio durant el franquisme, es va emetre durant dinou anys per Ràdio Barcelona (1947-1966), i posteriorment va passar a radiar-se des de Radio Peninsular de Barcelona, de la xarxa de Radio Nacional de España, fins que va desaparèixer, l’any 1984.

El taller es desenvoluparà durant dos dimecres del mes de març, el 18 i el 25, de 18 a 21 h, a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Les arxiveres Núria Jané, Marina Carreras, Anna de la Fragua i jo mateixa conduirem les sessions.

ef1

ef2A partir d’una selecció de cartes, es treballaran aspectes diversos de la vida quotidiana de les dones dels anys 50, com ara el problema de l’habitatge – els rellogats, la construcció d’habitatges per a la celebració  del Congreso Eucarístico o les dispeses-; les tasques domèstiques amb l’arribada dels primers electrodomèstics, el treball remunerat dins i fora de casa, les professions emergents, la sexualitat, els sentiments i la moralitat de l’època, entre altres qüestions.

És la història de les nostres mares, de quan eren joves. La petita i alhora gran crònica d’aquelles dones de classes mitjanes i populars que van fundar una família i van haver de respondre al rol de tota una època. Dones a les que se’ls exigia molt  i que havien de ser submisses. Algunes van seguir a la fàbrica i als tallers -encara que Franco en digués que les havia tret-, altres només a casa. Llavors, les tasques domèstiques eren molt feixugues, rentar a mà, fregar i cuinar era un treball dur, però a més a més, d’acord amb l’ideal de l’època, balayles dones havien de ser dolces i conservar l’encant femení perquè els seus homes les trobessin atractives. És el temps del mètode Martí de “Corte y confección”, dels vestits de bateig, comunió i casament fets per les nostres mares i per les modistes; de quan estrenar roba era un esdeveniment; de quan començaven les rentadores, tot i que la majoria no en tenia, i de quan calia fer bons canalons, tenir la roba molt blanca i pensar en el benestar de tots els membres de la família. Havien de satisfer tothom, ser mestresses de casa perfectes, saber estalviar…I tot ho havien de fer soles,  insegures i sense informació. Es per això que hi demanaven tants consells.

Des de fora ningú diria que moltes d’aquestes dones, aparentment tradicionals,  ens van preparar el camí per garantir-nos un  futur molt lluny del que havia estat la seva vida. Per això els hi vull fer arribar el meu reconeixement, a més a més de la meva estimació.

sin-tituloLes que us hi vulgueu inscriure, ho podeu fer per mail: acbaixllobregat.cultura@gencat.cat o per telèfon: 936666703, fins el 13 de març. Encara queden places!

Melodia del programa (Glenn Miller-Indian Summer)

cartapostuma

‘Carta pòstuma a Helena Francis’

http://parecequefueayer.espaciolatino.com/Serrat.html

vota
wikio
bitacoras
technorati
Advertisements