Sebastião Salgado

Després de la Leibovitz, Cartier-Bresson, Avedon i Weston crec que estem en millor disposició d’entendre millor què és això de la Fotografia. Realisme, fotoperiodisme, l’estudi de les formes, el moment decisiu… però hem pensat en que la fotografia pot ser una denuncia de la realitat? Que ens pot apropar a realitats amagades? Què ens pot descobrir el món on vivim?

D’això justament és el que el nostre fotògraf d’avui ens parla amb les seves fotografies… Amics, avui intentarem entendre la fotografia de…

5. Sebastião Salgado

 

Disc de la setmana: Bonnie “Prince” Billy “The Letting go”

Ara no recordo exactament quan el folk ha tornat a estar de moda, no fa massa, però un dels impulsors sense dubta és la meva recomanació d’aquesta setmana, ell és Will Oldham encara que aquest treball el signa com a Bonnie “Prince” Billy (1970).

 

Viatge a Nova York

Nova York no és un destí gens original, sinó més aviat un dels més típics. No obstant això, ens ha costat molts anys arribar-hi; és més, sempre que se’ns presentava una oportunitat, acabàvem a altres llocs. Aprofitant una celebració especial i pensar que no pot ser no conèixer la ciutat més cosmopolita i visitada del món, finalment decidirem veure amb els nostres propis ulls, allò que tant coneixíem de pel.lícules, reportatges i fotos dels amics.

 

TRISTAN UND ISOLDE

TRISTAN UND ISOLDE
R. Wagner (1813-1883)

Permeteu-me deixar el lied per un mes i passar a l’òpera. Per que? Doncs per que per mi l’òpera de la que avui parlarem és la més gran que mai s’ha escrit, per que és una obra tan gran que ens fa sentir per sobre del bé i del mal i per que aquests dies la fan al Liceu: Tristan und Isolde. Però l’òpera dura cinc hores i no pretenc parlar de tota sencera! no, parlarem del final, la mort d’amor d’Isolda quan troba el seu amat mort quan finalment podien retrobar-se!

 

Edward Weston

Avui ens endinsarem a la vida i obra d’un dels fotògrafs nord-americans més influents del segle XX. Un dels pioners de la ‘fotografia directa’ o ‘fotografia pura’ la seva aportació a la fotografia com avui la concebem ha estat essencial i es pot considerar com un dels impulsors del salt que la fotografia, observada amb cànons pictòrics, va fer cap a la fotografia de la ‘realitat’ a principis del segle XX. Un fotògraf extraordinari que intentarem conèixer no només per les seves obres sinó pel que va aportar al món de la fotografia.

Amics, avui ens toca conèixer a.. 4. Edward Weston

 

Disc de la Setmana: Josep Maria Farràs & Ignasi Terraza “Plaça Vella”

Aquesta setmana he estrenat la botiga que os recomanava dies enredera “Blue Sounds” i la primera adquisició, després de moltes dubtes, ha sigut el disc de Josep Maria Farràs (1943) e Ignasi Terraza (1962), “Plaça Vella” (2009).

 

Das Weiße Band

Què més puc aportar després de tot el que s’ha dit de la pel·lícula? Doncs poca cosa, però potser podem provar de fer un exercici com els que fem d’anàlisi fotogràfic.

Perquè la pel·lícula d’avui és això, una infinita successió de fotografies impressionants que acaben conformant una història.. No em faré pesat amb que si les interpretacions, la trama o la direcció son magnífiques sinó que intentaré entendre la historia que se’ns proposa, com si d’una gran fotografia es tractés i la tinguéssim al davant per observar-la… Si ja amb els patrons clàssics d’anàlisi cinematogràfic em sembla una pel·lícula excel·lent quan l’observem amb ‘una altra mirada’ l’elevaria ja a ‘obra d’art’…

 

Llibre d’amic

Avui os vull presentat uns fragments dels poemes que componen el “Llibre d’Amic” de Joan Vinyoli, poeta d’una gran sensibilitat.

L’autor pren de referència un passatge dels poemes de Llull que jo també os ho transcric i és el millor acompanyament per els seus versos.

Del llibre només he triat uns fragments que jo trobo preciosos, però tots ells són uns poemes, com diu el mateix autor en l’introducció del seu llibre… “Poemes que són el correlatiu objectiu verbal d’un llarg procés d’interiorització i que varen significar una immersió en les aigües més profundes de la poesia i de la vida”.

 

Richard Avedon

Després de la immersió feta amb Henri Cartier-Bresson és hora de canviar un altre cop d’estil i és per això que avui us presento també un dels millors fotògrafs de tots els temps, res a veure amb la captura de ‘ l’instant decisiu’ aquest fotògraf pren el temps necessari per penetrar psicològicament en els seus models, creant un estil propi on el minimalisme, l’excel.lent il·luminació i els fons ‘blancs’ en son la seva característica comú…

Amics, anem a conèixer a..    3. Richard Avedon

 

Disc de la setmana: Richie Beirach “The snow leopard”

Tornem a girar la ruleta i aquesta setmana cau un pianista, pianista de jazz, que navega en mig del post-bop, l’avant-garde i la música clàssica. Richie Beirach (1947) és un altre d’aquest músics subestimats o poc coneguts, com es vulgui dir, que de tant en tant os deixo caure en les meves recomanacions.